SANTUARI DE LA MARE DE DÉU DE LA PIETAT

Diumenges i festes

12 del migdia (12h)

Dissabtes i vigílies

A 2/4 de 8 del vespre (19:30h)

L’actual Col·legi de l’Escola Pia d’Igualada ocupa, l’antic convent dels Agustins, fundat l’any 1393, en l’església de Santa Maria Egipcíaca. Aquesta capella s’havia construït als voltants de 1336, i era el lloc que tenia Igualada d’arrest o d’hostatge en cas de no complir el pagament d’un deute dins un temps prefixat.

Quan arriben els Agustins a Igualada, el 19 de juliol de 1393, se’ls destina a aquesta capella, on funden el seu convent. Durant la Guerra de Joan II, el convent queda arrasat; els frares varen desplaçar-se a la casa de l’hospital de Sant Bartomeu. Uns anus després tornaren al convent. D’aquesta mateixa època és el llegat que el patrici Jeroni Cornet deixa als Agustins a fi de fundar una aula per a llegir i ensenyar Filosofia i Teologia, així com també perquè fos edificat part del claustre. Obligant a esculpir el seu escut d’armes, tan a un lloc com a l’altre.

El Santuari de Mare de Déu de la Pietat pertany estilísticament a un Neo-neoclàssic. És d’una sola nau, encara que els buits entre els altars laterals, li donen un aspecte de tres naus (aquest mateix cas el veiem a l’església de la Soledat.

Té un retaule de marbre dedicat a la Verge de la Pietat; també d’un estil que vol recordar el Neoclàssic, lligant així amb l’estructura general de l’església. En la part superior del retaule hi trobem una pintura de Sant Agustí, en tela, col·locada després del 1939, encara que pel darrera encara es conserva una capella on era exposada una escultura de Sant Agustí de guix policromat –també conservada actualment en el convent- i, antigament l’església era dedicada a Sant Agustí (en els treballs destrucció de les antigues aules i cuina i menjador es trobà soterrada una imatge –molt probablement romànica- de pedra e Sant Agustí que bé podi haver presidit el retaule de l’església en temps dels Agustins).

Destaquem també avui el fet que l’any 1585, Josep de Calassanç, de pas vers Montserrat va fer parada i s’allotjà al convent dels Agustins d’Igualada, avui col·legi del PP. Escolapis; aquella nit –ens diu la crònica- venerà amb molt d’amor la piadosa imatge de la Mare de Déu de la Pietat, que avui encara honoren els seus fills, els Escolapis, i els alumnes i fidels de tota Igualada.

De l’església, una de les parts més importants és el cambril. Entrant per una de les portes laterals de l’altar, hi podem pujar. Des d’allà, observarem millor la Verge de la Pietat, una petita peça d’alabastre policromada, que va ésser coronada canònicament l’any 1959. La Verge de la Pietat és la co-patrona de la ciutat d’Igualada, junt amb el Sant Crist d’Igualada.

Ja en el cambril hem de mencionar les pintures murals que l’adornen: són obra de J. Torras i Viver i van ésser executades l’any 1959. En elles, s’explica la història de la llegenda de la Verge, i també en l’últim plafó la coronació de l’any 1959. és en aquesta pintura on podem reconèixer personatges de la vida eclesiàstica, tan de la ciutat, com Mn. Amadeu Amenós, com d’àmbit nacional, com l’abat de Montserrat, Aureli Escarré, així com el bisbe de Vic. Dr. Masnou.

Breu resum de la llegenda de la Verge de la Pietat. Segons conta la llegenda, la Verge de la Pietat va ésser portada a la ciutat per un pelegrí que l’havia robada d’una església de Sevilla (1420). En arribar a Igualada, demanà passar la nit al convent, cosa que li fou concedida. L’endemà, en voler marxar i recollir el seu sarró, aquest es va fer tan pesat que no va poder-lo aixecar de terra. A causa d’aquesta situació, el pelegrí va confessar el seu robatori.

Van interpretar aquest fet com la voluntat de la Verge de romandre a Igualada, i se li erigí una capella en honor seu.