En fer-se insuficient la parròquia antiga, els igualadins decidiren aixecar un nou temple, "l'esglèsia gran". El primer projecte va ser de Pere Blai. Posteriorment, es feren càrrec de l'obra Rafael Plançó i Pau Ginestar. Fou una empresa colossal per l'aleshores petita vila d'Igualada.
Cronologia:
- 1617: Benedicció de la primera pedra.
- 1627: Benedicció de la primera meitat de l'obra. És trasllada el culte a aquest recinte, es procedeix a enderrocar la parròquia antiga i es deixa intacte el campanar. Al paviment del nou temple hi són construïdes sepultures, com a complement del cementiri annex exterior, utilitzat fins el 1819.
- 1666: Benedicció de la primera pedra de la segona meitat. L'edifici s'acabà, encara que no amb detall a finals del s.XVII, després de vuitana anys de treballs, frenats en ocasions per la influència de guerres i penúries. Poc a poc es va anar completant la decoració interior.
- 1702: Es comença a construïr la capella del Santíssim i del Sant Crist, inagurada el 1733.
- 1718: Inici de la construcció del retaule major, acabat el 1747.
- 1890: Consegració del temple, pel bisbe de Vic, Josep Morgades i Gili (és la tercera de la història de Santa Maria).
- 1936-1939: Durant la guerra civil, l'edifici és buidat i destinat a mercat i garatge. Amb tot, es salven de la destrucció les imatges, els relleus i altres peces del retaule major, les pintures de la cúpula de la capella del Santíssim i del Sant Crist, l'orgue i diversos elements. Posteriorment, es procedeix a una laboriosa reconstrucció.
- 1949: El Papa Pius XII concedeix a l'església de Santa Maria, el títol de Basílica menor.