MONESTIR DE LES CARMELITES DESCALCES

Diumenges i festes

9 del matí (9h)

Dies feiners

8 del matí (8h)

El Monestir de Carmelites Descalces de la ciutat d’Igualada, s’inaugurà solemnement el dia 23 d’octubre de l’any 1949 amb set monges procedents del Carmel de Vic.

El convent vigatà, abundant aleshores en vocacions, constava de 26 religioses admeses, amb el permís corresponent, en vistes ja a una nova fundació, doncs les comunitats de Carmelites Descalces de Sta. Teresa de Jesús no poden sobrepassar el nombre de 21 membres.

Després de diversos tempteigs i consultes, la capital de l’Anoia fou l’escollida per a fer realitat la projectada fundació.

Aquesta es portà a cap a l’estil “carmelità-teresià”, és a dir, en total pobresa de mitjans que no permetien l’edificació d’un monestir de nova planta.

Una torreta rodejada d’un jardí de regulars dimensions, situada en el barri anomenat “Poble sec”, aleshores lloc tranquil i poc edificat, es convertí en un petit monestir un cop fetes les necessàries adaptacions.

L’església que, prenent espai al jardí, es començà a edificar l’any 1951, serví durant una colla d’anys de Parròquia del veïnat del Poble sec fins a la inauguració de l’actual temple de la Sagrada Família.

Les vocacions afluïren abundants i l’any 1955 la Comunitat constava ja de vint monges.

Els principis foren difícils en la part material, dons el monestir era poc conegut i escassejaven els mitjans de guanyar-se la vida. Més endavant algunes fàbriques de gènere de punt els donaren treball durant els anys en que aquestes estaven en auge a Igualada. També s’ocupaven a rentar i planxar roba de les esglésies. Gràcies a Déu, la seva Providència sempre ha vetllat per a que no els faltés el necessari, dins la pobresa pròpia d’un Carmel.

L’any 1950 es feu ja imprescindible l’edificació d’un pis sobre el terrat per tal d’acollir les noves vocacions. Segons les possibilitats de cada moment es varen anar realitzant les millores i noves ampliacions necessàries. Això, si bé proporcionava més espai intern, anava retallant el terreny dedicat a hort i jardí, cosa suportable mentre el convent tenia altres horitzons que el cel, les muntanyes i alguna caseta insignificant.

Arribà, però, el moment de la urbanització del barri que es convertí en l’eixample principal de la ciutat. En poc temps sorgiren grans blocs de cases altes i ben aviat el petit convent es trobà rodejat d’edificis amb l’inevitable estrèpit de tota mena de vehicles.

Apuntà la idea –que semblava totalment utòpica- de cercar un lloc més adequat per un monestir de vida contemplativa. Després d’uns anys d’incertesa però també de molta pregària i confiança en Déu, amb la seva ajuda, es pogué edificar un convent de nova planta en un terreny situat a 3 quilòmetres de la ciutat, en el terme de Jorba.

El trasllat s’efectuà el dia 6 de juny del 1983, inaugurant-se oficialment el nou monestir el dia 11 del mateix mes.

La Comunitat pot ara, gaudir de l’ambient i silenci necessaris per a la seva vida de clausura i oració, en un paratge ideal. El tros de terreny destinat a hort, força espaiós, és també una gran ajuda per a l’alimentació de la comunitat, que es guanya la vida sobretot amb el treball del brodat a màquina per encàrrec i segueix amb el rentat de roba d’església.

La comunitat ha experimentat ja de bon principi i al llarg dels anys, la simpatia, afecte i ajuda dels igualadins que estan segurs de comptar sempre amb el suport espiritual de les oracions de les Carmelites Descalces.

El culte a l’església, i el servei espiritual al Monestir està confiat a la Comunitat dels PP. Josefins de l'Anoia.