El retaule és la peça més remarcable de la decoració de l’església. Pertany al període final del Barroc i és un dels millors de Catalunya en el seu estil.

La imatgeria és de Josep Sunyer i Raurell, de Manresa.

L’arquitectura és de Jacint Morató i Soler, de Vic.

 

 

Cronologia:

  • 1704: Primer projecte, interromput (com les obres de la capella del Santíssim i del Sant Crist per la Guerra de Successió).

  • 1718: Comença la construcció. Es substitueixen alguns efectismes barrocs caducats, per noves línies classicistes amb l’adveniment dels Borbons.

  • 1747: Acabament de l’obra, després de vint-i-nou anys.

  • 1787 - 1793: Treballs de daurat i decoració.

  • 1936: És parcialment destruït. Es salven, però, les imatges, els relleus i altres elements.

  • 1939: S’emprèn la reconstrucció del retaule sota la direcció de Cèsar Martinell i Brunet.

  • 1954: Consagració de la mesa de l’altar per l’abat de Montserrat Aureli Mª. Escarré i Jané.