La Basílica de Santa Maria d’Igualada és el conjunt més significatiu del nostre patrimoni cultural. L’història d’aquest temple, que s’alça en el cor de la ciutat es fon amb els orígens i les velles arrels cristianes del poble igualadí.
Amb el pas dels segles, l’edifici s’ha anat transformant, com també la població que ha crescut al seu entorn.
Successives generacions hi ha deixat la seva empremta, i ha esdevingut així un valuós testimoni religiós, històric i artístic, que hem heretat tots els igualadins.
Construccions anteriors en aquest mateix lloc:
- 1003: Apareix documentada una capella dedicada a Santa Maria, en el lloc d’Aqualata (aigua extensa). Junt amb una fortalesa una cruïlla de camins i alguns pobladors, esdevé el nucli originari de l’actual ciutat.
- 1059: La capella, dedicada a Santa Maria i Sant Pere, és consagrada i erigida com a parròquia, amb cementiri propi i les corresponents atribucions, pel bisbe Guillem de Vic. El temple era d’estil romànic.
- 1087: Segona consagració, pel bisbe Berenguer de Vic, a causa, probablement, de reformes importants.
- 1356: Ampliació de l’església amb capelles laterals d’estil gòticv i altres reformes imporants.
- 1514: Es treballa en el campanar, que fou conservant quan es va construïr l’actual temple.
En fer-se insuficient la parròquia antiga, els igualadins decidiren aixecar un nou temple, “l’esglèsia gran”. El primer projecte va ser de Pere Blai. Posteriorment, es feren càrrec de l’obra Rafael Plançó i Pau Ginestar. Fou una empresa colossal per l’aleshores petita vila d’Igualada.
Cronologia:
- 1617: Benedicció de la primera pedra.
- 1627: Benedicció de la primera meitat de l’obra. És trasllada el culte a aquest recinte, es procedeix a enderrocar la parròquia antiga i es deixa intacte el campanar. Al paviment del nou temple hi són construïdes sepultures, com a complement del cementiri annex exterior, utilitzat fins el 1819.
- 1666: Benedicció de la primera pedra de la segona meitat. L’edifici s’acabà, encara que no amb detall a finals del s.XVII, després de vuitana anys de treballs, frenats en ocasions per la influència de guerres i penúries. Poc a poc es va anar completant la decoració interior.
- 1702: Es comença a construïr la capella del Santíssim i del Sant Crist, inagurada el 1733.
- 1718: Inici de la construcció del retaule major, acabat el 1747.
- 1890: Consegració del temple, pel bisbe de Vic, Josep Morgades i Gili (és la tercera de la història de Santa Maria).
- 1936-1939: Durant la guerra civil, l’edifici és buidat i destinat a mercat i garatge. Amb tot, es salven de la destrucció les imatges, els relleus i altres peces del retaule major, les pintures de la cúpula de la capella del Santíssim i del Sant Crist, l’orgue i diversos elements. Posteriorment, es procedeix a una laboriosa reconstrucció.
- 1949: El Papa Pius XII concedeix a l’església de Santa Maria, el títol de Basílica menor.
Descripció actual del temple:
El temple està molt influït per l’estil renaixentista català, que als segles XVI i XVII anava succeint el gòtic, tot introduint en la nostra arquitectura elements de l’antiguitat clàssica. Pere Blai impulsà aquesta línia, com podem veure, per exemple, en el seu projecte de la façana del Palau de la Generalitat i del saló de sant Jordi, a Barcelona. Les possibilitats d’Igualada obligaren a reduir el projecte de Balí. Amb tot, Plançó i Ginestar en conservaren les línies renaixentistes, en combinació amb elements gòtics.
La nostra església, de murs austers, té una sola nau de 43’10 x 14’40 m., amb sis capelletes laterals per banda. A l’absis té un presbiteri de planta quadrangular i al final de la nau hi ha el cor. L’edifici té contraforts exteriors amb gàrgoles, un rosetó sobre el portal d’entrada i quinze finestrals.
A l’interior, el sostre, de 23’70 m. d’alçada està dividit per arcs semicirculars, entre els quals hi ha voltes de creuer, encara típiques del gòtic, tancades al mig per claus de volta de més d’un metre de diàmetre i esculpides amb figures (sant Bartomeu, sant Sebastià, sant Jaume, sant Pere…). Al sostre del presbiteri, resolt amb una forma estrellada d’estil gòtic, la clau central està dedicada a la Mare de Déu, i les altres quatre, mes petites, als evangelistes. És notable el majestuós arc del presbiteri i l’ample arc aplanat del cor, amb volta tancada per una clau amb la figura de sant Miquel arcàngel.
Els arcs del sostre descansen en pilastres de línia clàssica que delimiten les capelles laterals. Aquestes tenen arcs semicirculars i sobre elles transcorren galeries, amb finestrals de punt rodó generalment en grups de tres (triforis). Motllures d’influència italianitzant ressegueixen el recinte.
El paviment data de 1865. La balustrada del presbiteri està decorada amb dues figures de marbre que sostenen llànties (s.XVIII). Les vidrieres foren construïdes per la casa Oriach de Barcelona a partir de l’any 1942 (remarquem les decoracions amb les figures dels apòstols). A la façana, la porta (disseny de Cèsar Martinell i Brunet, 1949), té als costats dues làpides que recorden la participació del sometent igualadí en les batalles del Bruc (1808) i la seva relació amb la bandera del Sant Crist.
A. Prebisteri
B. Cor
C. Sagristia
D. Capella del Santíssim Sagrament i del Sant Crist d’Igualada
E. Cambril del Sant Crist
F. Sagristia de la capella
G. Campanar
Capelles laterals:
- Quadre al·legòric al prodigi del Sant Crist (pintura de Segimón Ribó i Mir, 1844) que antigament cobria el cambril de la imatge. Plafons amb les principals dades de la Basílica i del Sant Crist.
- Capella dedicada a sant Josep, patró dels fusters. Pintures al·legòriques. El retaule amb reminiscències romànico-bizantines (finals s. XIX) és ofrena del Monestir de Montserrat, el 1943.
- Capella dedicada a sant Ignasi de Loiola, que segons la tradició passà per Igualada (figura jacent en èxtasi). Quadre amb els sants arquebisbes Leandre i Isidor de Sevilla i Fulgenci de Cartagena (pintura de Francesc Morell i Cornet, 1894).
- Capella dedicada a sant Antoni Mª Claret, patró del gremi tèxtil. Una làpida recorda la relació del sant amb Igualada. Inaugurada el 1960. Disseny de Miquel Llacuna i Alemany. Imatge d’Ignasi Castelltort i Jaume.
- Capella dedicada a la Sagrada Família. Imatges de santa Francesca Romana, santa Teresa de Jesús i sant Ramon Nonat. Relleu amb el naixement de Crist. Inaugurada el 1954. Disseny de reminiscència barroca, de Cèsar Martinell i Brunet.
- Capella dedicada a sant Isidre llaurador, patró dels gremi dels pagesos. Imatges de sant Antoni abat, patró del gremi dels traginers, i sant Cristòfor, patró dels automobilistes. Relleu de la Santíssima Trinitat, devoció dels hortolans. A la dreta, relleu procedent de l’antic altar (s. XVII) amb els sants Senén i Abdón (“sant Nin i sant Non”), antiga devoció de la pagesia.
- Capella dedicada a sant Antoni de Pàdua, patró del gremi dels blanquers. Plafons amb escenes de la vida de sant Antoni. Els dos relleus petits pertanyen al retaule antic del s. XVII. Inaugurada el 1942. Disseny de reminiscència barroca, de Cèsar Martinell i Brunet. Imatgeria de Josep Mª Bohigas.
- Capella dedicada al Sagrat Cor de Jesús. Imatges de sant Andreu Avel·li i santa Margarita Maria Alecoque. Inaugurada el 1946. Disseny de Bonaventura Bassegoda i Musté. Imatge de Jesús, talla de Joaquim Homs.
- Quadres de sant Marià i sant Narcís (pintures del s. XIX).
- Capella fonda. Capella del Santíssim Sagrament i del Sant Crist d’Igualada.
- Capella dedicada a la Mare de Déu dels Dolors (talla de 1946, taller Vda. Reixach de Barcelona). Cal destacar-hi l’arc ogival, que junt amb el campanar que s’alça al damunt, són l’únic vestigi que resta del temple anterior.
- Baptisteri. Disseny d’estil modernista, l’autor és Ignasi Colomer i Oms, l’any 1904. Restaurat per Miquel Llacuna i Alemany el 1965.