El retaule és la peça més remarcable de la decoració de l’església. Pertany al període final del Barroc i és un dels millors de Catalunya en el seu estil.
La imatgeria és de Josep Sunyer i Raurell, de Manresa.
L’arquitectura és de Jacint Morató i Soler, de Vic.
Podeu consultar una gigafoto del retaule a la web del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya (en línia) o descarregar-vos directament la gigafoto al vostre ordinador mitjançant aquest enllaç (45Mb)
Cronologia:
- 1704: Primer projecte, interromput (com les obres de la capella del Santíssim i del Sant Crist per la Guerra de Successió).
- 1718: Comença la construcció. Es substitueixen alguns efectismes barrocs caducats, per noves línies classicistes amb l’adveniment dels Borbons.
- 1747: Acabament de l’obra, després de vint-i-nou anys.
- 1787 – 1793: Treballs de daurat i decoració.
- 1936: És parcialment destruït. Es salven, però, les imatges, els relleus i altres elements.
- 1939: S’emprèn la reconstrucció del retaule sota la direcció de Cèsar Martinell i Brunet.
- 1954: Consagració de la mesa de l’altar per l’abat de Montserrat Aureli Mª. Escarré i Jané.
En l’arquitectura d’aquest retaule, les elegants línies classicistes posen una nota de contemplació a les expansives formes barroques. Les imatges estan ben tallades i dotades de força expressiva i de dinamisme. Diversitat de relleus, garlandes i adornaments, decoren l’estructura. El conjunt reflecteix l’esperit de l’època en què fou construït.
Presideix el centre del retaule l’airosa i bella talla policromada de Maria Immaculada. Als costats, sant Joaquim i santa Anna, pares de Maria. Més amunt, sant Faust i sant Roc, d’antiga devoció igualadina. A la part superior, sant Bartomeu , patró de la ciutat. Al mig del baldaquí, damunt la Immaculada, el Pare Etern.
Fan costat a aquestes figures diversitat d’àngels (remarquem els músics, especialment el que toca la guitarra, peça insòlita). Els que coronen el retaule, portadors d’un sol i d’unes construccions, simbolitzen l’esperit renovador de l’Església, que irradià del Concili de Trento. Als peus de la Verge hi ha el filigranat manifestador daurat. A sota, un medalló amb el Sant Sopar. Al pedestal de quatres de les sis columnes de marbre hi veiem els relleus de santa Llúcia i dels sants Agustí, Ambròs i Jeroni. Sobre les dues portes, coronades amb escuts de la ciutat amb marbre, hi ha uns plafons en relleu amb la presentació i les esposalles de Maria.
Una motllura de marbre blanc subratlla tot el conjunt, que figura estar sostingut per quatre atlants de marbre que representen les quatres estacions. A les parets laterals, dos grans plafons ornats amb l’escut de la ciutat i amb àngels, representen en relleu, l’adoració dels pastors i l’adoració dels Reis.