Divendres passat vàrem celebrar a la Basílica el segon Miserere al Sant Crist d’Igualada dins els actes quaresmals que, com cada any, organitzats pels priors i amb una nombrosa participació dels fidels, duem a terme en aquest camí cap a la Pasqua, guiats per la devoció al nostre Sant Crist.
En aquesta ocasió va presidir la pregària i posterior eucaristia Mn. Carles Riera, rector dels Prats del Rei i Sant Pere de Sallavinera.
Des d’aquí ens agrada compartir la reflexió que va fer Mn. Carles en la seva homilia, pels que hi vàreu ser a fi de poder-hi reflexionar de nou, i pels que no hi vàreu poder assistir, perquè ens ha semblat un escrit concís i interessant amb els ulls posats en la mirada endavant cap a la Pasqua. Esperem que us agradi.
(Homilia pronunciada en el Miserere del segon divendres quaresmal a la basílica de Santa Maria d’Igualada, 27 de febrer del 2026)
“Amics preveres, diaca, priors i priores del Sant Crist, igualadins i igualadines.
Us proposo set idees o set breus reflexions per a aquesta quaresma, en el camí cap a la Pasqua.
Primera idea. La quaresma, com sabeu prou bé, és una preparació per a la Pasqua. Aquests dies sentim els mots penitència, conversió, privacions, etc., però no hem de perdre de vista que la quaresma és un temps de preparació per a la Pasqua.
Segona idea. La quaresma ens convida a tornar a posar el misteri de Déu al centre de la nostra vida. I què vol dir això? Doncs procurar que la fe de cadascun de nosaltres retrobi el seu impuls, per tal que no minvi ni desaparegui. La fe l’hem d’anar alimentant. Per això som aquí avui. I hem de procurar també que el nostre cor no es dispersi enmig d’inquietuds i distraccions quotidianes, sinó donar importància a allò que veritablement en té.
Tercera idea. La quaresma ens convida a acollir la Paraula —amb majúscula—, a fer-li un espai d’hospitalitat dins nostre. Escoltar atentament la Paraula ens entrena per saber escoltar tantes veus que ens parlen des del patiment, des del dolor, des de la injusticia. Avui l’evangeli ens ensinistrava a fer les paus amb tothom, a deixar l’ofrena al peu de l’altar i anar-nos-en primer a reconciliar-nos amb el qui guarda rancúnia contra nosaltres, fins i tot en el cas que no siguem conscients de cap mena d’animadversió o antipatia per part nostra.
Quarta idea. La quaresma ens ensenya a adquirir un estil de vida més sobri, perquè l’austeritat fa forta i autèntica la vida cristiana. Ens ensenya a no acumular capricis innecessaris.
Cinquena idea. La quaresma ens ensenya a cultivar la bondat, a esforçar-nos a anar teixint complicitats, a formar comunitat. Aquest Miserere convida a aplegar-nos i a compartir una visió del món i de l’existència humana sota el guiatge de Jesucrist.
Sisena idea. La quaresma ens invita a saber viure amb cordialitat i amb coratge. I ara fixeu-vos en l’etimologia d’aquestes dues paraules. Tant cordialitat com coratge venen de cor, però volen dir coses diferents. Ser cordial vol dir anar amb el cor a la mà, ser pacífic, bondadós. I tenir coratge vol dir fer el cor fort, afrontar les dificultats amb esforç i decisió. Hem de saber viure combinant la cordialitat i el coratge.
Setena i última idea. El Dimecres de Cendra recordàvem que som pols —pols cósmica, pols d’estel, diuen els avis—i que tornarem a la pols de la terra. Sí, però el nostre destí no és la cendra, sinó la resurrecció. El nostre objectiu és compartir la vida amb Crist ressuscitat!”
Mn. Carles Riera
